… aprèn català! La meva història amb la llengua és molt espécial per a mi. No puc recordar per què vaig decidir començar estudiar-ho. Però sí que recordo que em vaig enamorar de la seva sonoritat.
Tanmateix, sí que recordo les circumstàncies en què em trobava quan vaig començar a estudiar l'idioma. Estava molt malalta. Va ser el 2022. Tenia molt poca força. Gairebé no tinc records d'aquella època, no em recordo de moltes coses. El meu cervell funcionava estrany. Només funcionava per aprendre català.
L'única cosa que estructurava el meu dia i se'm donava bé, era el moment quan practicava català. I és increïble (i em fa intriga saber si hi ha alguna explicació científica per a això) però tinc grans buits a la memòria; tanmateix, el meu cervell recorda cada cosa que vaig aprendre en català en aquells tres mesos.
Vaig practicar cada dia entre una i dues hores: Duolingo, mirar vídeos d'Easy Catalan i escoltar el seu pòdcast, llegir alguns textos curts. Res més. És increïble tot el que vaig aprendre en tan poc temps.
Les últimes setmanes m'he sentit estancada, estressada per diversos motius i sense saber gaire bé què fer. Sempre en aquests moments recordo que el català ja em va salvar una vegada. Per això, i sense dubtar-ho, torno a posar-me en contacte amb aquest idioma i, com ja va passar anteriorment, torno a posar-me en marxa amb energies renovades.
GRÀCIES, estimat català!" - És realment bonic com un idioma pot es devenir un refugi personal…
PD1: (Este texto fue escrito con ayuda de diccionario, traductores online, mi cerebro y mucho mucho mucho tiempo. Un esfuerzo. Sigo sosteniendo que escribir es una de las actividades más completas y que más nos hacen avanzar en el aprendizaje de un idioma.)
PD2: Gracias a la gente de Easy Catalan por haber compartido mi historia en su podcast.